Voldria dedicar-vos unes parauletes.
Encara me’n recordo amb la il·lusió en la que vau pujar a primària, les
vostres caretes d’emoció al vore la classe, també els vostres nervis perquè
començàveu una nova etapa de la vostra vida. I ara… ja han passat dos anys!
Dos anys fantàstics i meravellosos, dos anys en els que hem aprés
tantes coses, tantes rises, tantes experiències, totes inoblidables.
Heu sigut per a mi uns alumnes especials. Us he vist molt feliços,
sempre contents des de primera hora del matí, dispostos a aprendre moltes coses
però també a passar-ho bé i disfrutar.
Què grans us heu fet! Què responsables sou! I espavilats, molt espavilats.
Ho heu demostrat estos mesos amb les videoconferències, que han sigut genials.
M’heu demostrat el vostre afecte sempre i ja sabeu que jo us estimo moltíssim i. ....per cert, la caixa que
tenim a classe amb tots els vostres dibuixos i missatges me l’emportaré a casa
com un tresor.
Us envio un beset molt fort a vosaltres, però també a les vostres famílies
perquè sempre us he dit que són meravelloses, teniu molta sort!
Però açò no es un adéu, em seguireu tenint al col·le per a tot allò que
necessiteu.
I ja per acabar, com he dit abans, poseu sempre il·lusió en tot el
que feu, confieu sempre amb la vostra família i així segur que els
vostres somnis es faran realitat.
Sempre us portaré al meu cor, us estimo molt. Un beset.
La vostra Senyo,
Nuria.