Carta als meus alumnes
Una vegada més, em toca acomiadar-me de les persones que
tant he estimat durant aquests últims dos cursos.
Aquest any amb més tristor, ja que aquest curs ha sigut
més curt del que volíem, no hem pogut abraçar-nos i ja portem massa temps (no
ens serveix de manera virtual) sense compartir somriures, confidències,… i per
damunt de tot, bons moments. Pensareu que també hi ha hagut moments no tan
bons, doncs, quan passe el temps, us adonareu que eixos consells, reprimendes i
algun que altre pati perdut, eren necessaris, i encara que el profe semblava
enfadat, ho va fer per tot el que us estima.
En vosaltres, us ho he de dir, m’han sortit canes. Però si
fico en una balança el que m’heu fet patir i tot el carinyo que he rebut,
guanya aquest últim per golejada. El millor sisè, amb diferència.
Per damunt de tot, donar-vos l’enhorabona, ja que tanqueu
una etapa de la vostra vida i esteu ben preparats per començar-ne una altra de
nova i molt emocionant. Coneixent-vos, estic segur que la viureu amb intensitat
i sabreu aprofitar-la.
També m’agradaria demanar-vos disculpes, per totes les
vegades que no he sabut estar a l’altura de les vostres necessitats, he
intentat posar-me en la vostra pell, i sé que no sempre ho he aconseguit.
Perdó.
No puc acabar sense donar les gràcies als vostres pares,
en tot moment m’he sentit recolzat per ells, i sabeu què? són les persones que
més us estimen. No ho dubteu mai.
M’emociona escriure aquesta carta, són molts els
sentiments que em venen al cap, no m’agrada que marxeu del col·le, però és el
que toca. Ja sabeu on em podeu trobar, sempre em farà molt feliç tornar-vos a
veure, i com deia a l'inici, em toca acomiadar-me d’un trosset del meu cor, però
surto guanyant perque em quedo amb un trosset del de cadascun de vosaltres.
No us oblidaré,
Marcos