Ja és ací! Ja ha arribat el mes de juny! Comença l’estiu, les vacances, el temps d’anar a la platja o a la piscina, temps de descansar i de passar llargues estones amb la família...
Però també és temps de finals, de comiats... S’acaba el curs i amb ell, s’acaba este temps que la vida ens ha permés compartir d’una manera tan especial. Així que no puc deixar de donar-vos les gràcies a tots i a cadascun de vosaltres.
Gràcies pels vostres somriures, per les abraçades, per les paraules boniques, per la vostra estima...
Gràcies per haver-me fet un lloguet en els vostres cors i haver-me deixat compartir amb vosaltres treball i esbarjo, alegries i tristeses, els dies bons i els no tan bons... Però, sobre tot, gràcies perquè amb vosaltres he aprés a ser millor mestra i m’heu ajudat a crèixer com a persona. Per tot això i altres coses que em deixo... MIL GRÀCIES!
I, com no, demanar-vos perdó per les vegades que no he estat a l’alçada, per les vegades que no he sabut acompanyar-vos com cal, per les vegades en que m’he equivocat... Perquè com ja us he dit moltes vegades, les equivocacions, les errades, formen part de la nostra vida i cal acceptar-les ja que elles ens ajuden a créixer, a aprendre i a millorar.
Ja sabeu que cada un i cada una de vosaltres teniu un lloc destacat en el meu cor. Desitjo que aconseguiu fer realitat els vostres somnis; que tingueu la fortalesa necessària per a acceptar les contrarietats; que sigueu cada dia persones més justes, més solidàries, més generoses, més servicials, més responsables... i, sobre tot, que sigueu persones immensament felices, d’eixes que fan feliços els seus proïsmes.
Amb tota l’estima,
Mª Amparo Aznar Pitarch