sábado, 11 de junio de 2016

Carta als alumnes de 6é A

Ja són unes quantes les promocions que han marxat des que sóc mestre en aquesta escola i de totes guardo un gran record. Us fareu grans (a tota velocitat), el profe es farà vell (a la mateixa velocitat), tindreu molts mestres i professors al llarg de la vostra vida al igual que jo he tingut i tindré més alumnes, però vosaltres sou especials, i no és un tòpic, ho dic sabent el que dic. 

Heu sigut uns alumnes xerradors, molt xerradors, també molt treballadors, però per damunt de tot sou personetes fàcils d’estimar. Us estimo, a tots, deixareu una empremta  inesborrable en mi. Ho sé, és cursi, però és així. 

He tractat sempre d’estar al vostre costat, d’acompanyar-vos, de vore la realitat a través dels vostres ulls. Segur que de vegades no ho he aconseguit i us he fet sentir malament, aprofito aquesta carta per disculpar-me, mai ha sigut la meua intenció. 

Hi ha una cosa, que m’agradaria que sempre recordeu, us ho he dit moltíssimes vegades, “mai més tornarà a ser avui”, per tant, avui he de ser el més feliç  que puga, i per a ser feliç  he d’esforçar-me en les meues tasques i he de procurar fer feliç a la gent que està al meu voltant (papàs, avis, amics...). No ho oblideu, no hi ha satisfacció més gran. 

Ja és hora de que voleu, una etapa acaba i una altra molt emocionant començarà, com diu la cançó: “ellos pasan, tú te quedas”, sí, em quedo, per això sempre sabreu on em podeu trobar. Us enyoraré...

Marcos