"Ja és hora d’aixecar-se”. M’ha, dit aquest matí, la meua mare amb la
seua veu dolça, però jo ja estava despert. Avui és el primer dia de cole.
Visca!
Tinc ganes de tornar a trobar-me
amb els meus amics i amigues de classe.
Els he de contar moltes coses que he fet aquest estiu. Tinc ganes de veure a la
senyo i abraçar-la. Amb ella m´ho passo molt bé. La meua “senyo” m’esplica
moltes coses i aprenc molt d’ella. És tan bona.
No puc esperar més per veure a
quina aula he d’anar i per saber si hi
ha algun xiquet nou a classe. Ui! Ens ho
passarem bé en el gimnàs tan gran que tenim i quan actuarem per a la familia a
Nadal al nostre auditori. Jo el veig més xulo que el del poble.
Vull tornar a tirar-me pels
tobogans del pati i conéixer els profes que tindré nous. Dir: “hola Madre
Molas”, cada matí, per a que m’ajude a estudiar i ser millor.
“Va Manel, aixecat” Vaja el pare
ve a dir-me bon dia i jo, pensant en el dia d’avui, m’he despistat. Encara
estic al llit. Ja m’aixeco papà.
Papà, mamà vos estimo molt. Ei,
amics! Mos veiem d’aquí poquet al “cole”. Tinc unes ganes que me moro. Ja us contaré les
novetats. Adéu!